La Soledat, als seus orígens, era un barri situat fora del nucli urbà de la ciutat que nasqué al voltant de l’església de la Mare de Déu de la Soledat, nou centre de l’orde dels Mínims, que hagueren de renunciar a l’edifici que tenien a la plaça de la Reina durant el procés de desamortització dels bens de l’Església catòlica.

Va esdevenir un punt de reunió dels pagesos que venien des de les comarques de Sineu i Manacor i s’organitzaven per a accedir al mercat de la ciutat, abans del pagament dels tributs d’intramurs. Les empreses que hi varen sorgir en aquell moment estaven molt relacionades amb aquesta situació: bàsicament s’hi podien trobar magatzems, petites pensions, locals d’esbarjo i les primeres fàbriques que repartien la seva producció entre els ciutadans i els pagesos. Aquestes empreses, i els habitatges de les persones que les gestionaven, constituïren el món original de la barriada.

Fou a partir de la segona meitat del segle XIX quan la Soledat va començar a adquirir un marcat caràcter industrial. La congestió que es vivia a intramurs i l’alt preu dels lloguers dels habitatges va fer que la població obrera es traslladàs als nous barris perifèrics que estaven fora dels murs de la ciutat i també que s’hi instal·lassin moltes fàbriques. La primera fàbrica que es va instal·lar, al 1851, i que va ser punt de partida per a la posterior urbanització de la Soledat, va ser un gran centre fabril, d’uns 6000 m², que era la fàbrica de mantes de Can Ribes. Després s’hi anaren instal·lant altres fàbriques a mesura que la població obrera resident també creixia.

A principis del segle passat s’enderrocaren les murades de la ciutat, que va anar absorbint els barris que hi havia fora. L’estructura social i urbana d’aquests barris es va mantenir fins als anys 60, quan es va produir el gran creixement demogràfic de la ciutat de Palma. Aleshores, la Soledat va començar a rebre població obrera, amb baix nivell econòmic, que cercava habitatges a baix preu.

Actualment hi podem trobar vestigis de l’època industrial: encara hi ha alguns edificis dels que constituïen aquelles fàbriques. Pel que fa a l’anomenada fàbrica de Can Ribes, encara se’n conserva la seva gran xemeneia. També hi podem trobar petites fusteries, serradores i fusteries metàl·liques que encara donen un cert caràcter industrial al barri.

Pel que fa al tipus d’empreses que podem trobar actualment als barris de la Soledat Sud i del Polígon de Llevant, es tracta bàsicament de petits comerços i empreses de restauració. També hi ha les ja mencionades petites indústries, algunes empreses que ofereixen serveis a altres empreses, com són assessories fiscals, gabinets d’advocats o empreses de serveis tècnics, i altres petites empreses que podem veure al següent quadre:

Com es pot observar al quadre, hi ha un clar predomini del petit comerç entre les empreses de la Soledat Sud i el polígon de Llevant. D’aquests petits comerços, la gran majoria són comerços tradicionals, com per exemple petites botigues de comestibles, merceries o forns. Actualment aquests es troben en perill d’extinció i podem dir que és degut bàsicament a dues causes: una és la competència que sofreixen dels nous comerços de format multipreu i supermercats que s’hi instal·len, i l’altra el fet que la majoria de propietaris estan a punt de jubilar-se sense que hi hagi algú interessat a continuar el negoci a la família. Aquestes persones opten per tancar el negoci enlloc d’intentar traspassar-lo.

Sobre el teixit empresarial de la zona, cal dir que la seva distribució és bastant irregular. Podem distingir dues zones on es concentren la majoria de les empreses, una a la Soledat i una altra al Polígon de Llevant. A la Soledat la majoria de les empreses es concentren al carrer de Manacor i són bàsicament bars i petits comerços. Al Polígon de Llevant la zona amb més concentració empresarial és el bloc que es troba envoltat pels carrer de Manuel Azaña, l’avinguda de Mèxic i el carrer de Ciutat de Querétaro, i les empreses que hi podem trobar són en general assessories, serveis a empreses i bars.

Entre els problemes més destacats amb que es troba el teixit empresarial de la Soledat cal destacar la presència propera de grans superfícies comercials de fàcil accés per vies ràpides que envolten el barri, unes vies que, a més, tenen el barri encaixonat. De totes formes, cal dir que aquest problema “d’encaixonament” quedarà solucionat quan es construeixin nous accessos a aquestes vies ràpides, que ja es tenen projectats. Un altre problema, en certa manera relacionat amb l’anterior, és la dificultat per aturar-se amb un vehicle a la zona, ja que la principal zona comercial, que és el carrer de Manacor, ha estat declarada zona VAP. D’altra banda, és bastant difícil trobar estacionament al barri en horari comercial.

La singularitat d’aquest barri no es tradueix únicament en desavantatges per a les empreses que hi estan instal·lades. També cal dir, per exemple, que hi ha un elevat nombre de consumidors captius (que no es poden desplaçar cap a altres llocs a consumir i han de fer-ho a la zona) i que aquest és considerat un barri popular i amable. També podem enumerar una sèrie d’altres avantatges i oportunitats, tant per a les empreses de la zona com per a les que s’hi vulguin instal·lar com són els preus del metre quadrat, així com els lloguers, són bastant baixos si els comparam amb altres zones de Palma, tant pel que fa a locals com als solars que hi ha al Polígon de Llevant. De totes formes, aquesta situació pot canviar en el futur a causa de les modificacions que hi ha projectades a la façana marítima, com per exemple la construcció del Palau de Congressos. Per concloure podem dir que des de l’oficina d’ocupació del consorci RIBA, i en concret des de l’àrea de promoció econòmica i comercial, treballem per a aconseguir que les empreses de la zona siguin més competitives i per atreure iniciatives empresarials externes.

Aquest article ha estat redactat per l'equip de Districte Digital i està sota una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya License. Ets lliure de llegir, copiar i distribuïr aquest article sempre que en citis la font i respectis els termes d`aquesta llicència en la teva obra derivada.